Imatge extreta de: http://3.bp.blogspot.com/-2cTdHaUOg6s/TnIYEpa0fCI/AAAAAAAAFeA/SmqYWFloAsw/s1600/brossa9.jpe |
- Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica’m què és la lluna. -La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan ombra xinesa?
Digues: i el món? I l’home?
-Heus aquí
l’última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Vàrem escollir aquesta poesia ja que ens va semblar que per a recitar-la dues persones quedava molt bé ja que podíem realitzar una mena de diàleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada